Analitzar i identificar correctament les propietats del teixit i aplicar-les adequadament al disseny de roba és un coneixement fonamental que tot dissenyador ha de dominar. En cas contrari, la identificació incorrecta de la tela pot provocar problemes en el disseny, la producció, l'ús o el rentat de tota la peça. La identificació de teixits de roba inclou identificar les matèries primeres, les característiques d'aspecte i la qualitat de l'aspecte. Observar i identificar teixits requereix no només la vista, sinó també l'oïda, el tacte i fins i tot l'olfacte. Per exemple, l'observació visual implica examinar la brillantor, el tenyit, la rugositat de la superfície i les característiques d'aspecte del teixit, la textura i les fibres del teixit. El teixit de cotó pur té una brillantor comú, un aspecte menys refinat i fins i tot pot contenir nusos o impureses de cotó. Les mescles de llana i polièster tenen una brillantor més brillant, un efecte brillant i un cos una mica més rígid, sense suavitat, que es fa més pronunciat amb l'augment del contingut de polièster. No tenen una sensació suau i flexible i són cruixents, llisos i fins i tot plans. L'observació tàctil permet sentir la suavitat, suavitat, textura, elasticitat i temperatura del teixit i les fibres. Les mans també es poden utilitzar per mesurar la força i l'allargament dels fils dins de les fibres.
Els diferents teixits tenen propietats diferents, com ara transpirabilitat, absorció d'humitat i retenció de calor. Per exemple, els teixits de cotó tenen una bona transpirabilitat i absorció d'humitat, són còmodes de portar i tenen una bona retenció de calor, el que els converteix en el teixit ideal per a la roba infantil. En triar un teixit, cal confirmar la seva transpirabilitat, retenció de calor, absorció d'humitat i propietats d'electricitat estàtica, i després tenir en compte la cruixent, el pes, la suavitat i el drap del teixit per determinar quin tipus de forma i estil és adequat.
